menu

Com acompanyem les transicions educatives per garantir l’èxit escolar?

#joacompanyo

Has pensat mai que les transicions entre etapes educatives són un moment crític en la vida dels nois i noies? El pas a la secundària coincideix amb un moment vital ple de canvis físics, socials i emocionals. Sovint també una nova escola, nous companys, noves dinàmiques d’estudi. Són moments on és fàcil desorientar-se i sentir ansietat. Això pot provocar dinàmiques d’absentisme, desmotivació, hostilitat... Sovint s’acaben superant, però poden derivar en abandonament prematur i fracàs escolar. També l’etapa entre els 16 i els 18 és clau en el desenvolupament dels projectes de vida, especialment en l’actual conjuntura de crisi econòmica, precarització del mercat laboral i increment del risc d’exclusió. Les transicions escolars són moments d’alta vulnerabilitat, però en que s’obren grans oportunitats.

T’atreveixes a hackejar les transicions per assegurar l’èxit educatiu dels infants i joves?

Factor Clau

FACTORS CLAU:

  • (Dis)continuïtats educatives: sovint el pas de la primària a la secundària implica un canvi en les pedagogies i en la cultura d’aula: de dinàmiques actives i participatives a un model d’aprenentatges més compartimentats i memorístics; de relacions més afectives amb els mestres a d’altres de més “adultes”, etc.

  • Referents: l’entorn dels infants i joves no sempre els proporciona els referents positius, la informació objectiva o l’acompanyament eficaç per transitar en aquests moments de canvi. Sovint es troben sols en la presa de decisions i vulnerables davant les dificultats que comporten les transicions escolars i el salt al món laboral.

  • Orientació al llarg de la vida: l’èxit de les transicions s’hauria de preparar amb molt de temps, ja a la primària en un treball d’autoconeixement per desvetllar allò que motiva, fixar-se metes personals, buscar informació veràç, etc. L’orientació ha de fer-se al llarg i ample de l’escolaritat.

  • Noves activitats i espais: a mida que creixen, la vida fora de l’escola es fa més intensa. Les relacions personals, les xarxes socials o els esports tenen més interès que la vida acadèmica, sovint percebuda com a radicalment oposada a la vida real.

  • Connexió família-escola: les famílies juguen un paper clau en l’orientació i l’acompanyament. Però sovint no tenen la informació o les eines per acompanyar la presa de decisions i els canvis, en un moment en que la comunicació amb els fills i filles és més difícil.

  • L’atractiu del mercat: el mercat de treball a Catalunya atrau a molts joves sense qualificacions amb la promesa de salaris (baixos), encara que amb elevats nivells de precarietat. L’abandonament prematur dels estudis interromp una trajectòria que hauria pogut conduir a una qualificació (FP o batxillerat) que enfortiria el seu futur professional. La co-responsabilitat entre el sector productiu i l’educatiu pot ajudar a unes millors transicions.

  • Expectatives: tots els actors han de tenir unes altes expectatives respecte els infants i joves del barri. El primer pas per a que arribin lluny és creure que tots i cada un d’ells pot fer-ho.

Oportunitats

OPORTUNITATS PER HACKEJAR:

  • Quines estratègies poden ajudar a la coordinació del professorat de diferents etapes?

  • Quines metodologies docents ajudarien a mantenir una continuïtat durant els canvis d’etapa per evitar problemes d’adaptació?

  • Quines estratègies poden prevenir o revertir l’absentisme escolar i altres comportaments que acaben generant fracàs?

  • Com podem aprofitar les activitats no-acadèmiques (esport, xarxes socials, etc.) per donar suport en aquestes transicions?

  • Com podem aprofitar la influència dels companys i els grups com a un factor generador d’adhesió al centre i de prevenció de fracàs?

  • Com promovem xarxes autogestionades per joves que fomentin la responsabilitat i la transformació social?

  • Com proporcionar a tots els joves referents positius als que puguin recórrer? Com fem de l’alumnat que ha superat amb èxit algunes d’aquestes transicions guies i referents positius per als més joves?

  • Com ajudem els infants i joves a imaginar itineraris formatius, els donem les eines per a seguir-los i els enfortim en la presa de decisions?

  • Quines activitats i accions poden ajudar les famílies a acompanyar el pas a la secundària i la presa decisions al final de l’etapa obligatòria?

  • Com garantim que tot jove que ha abandonat pot tornar a enganxar-se en els estudis? Quin tipus d’informació, assessorament o acompanyament necessiten els joves per motivar-se a reprendre la seva formació?

  • Com promovem unes altes expectatives educatives des de l’educació formal i no-formal?

ET CAL INSPIRACIÓ?

Per si no saps per on començar...

VOLS SABER-NE MÉS?

Referències que t’ajudaran a enfocar-te...

Altres Reptes